jueves, 4 de abril de 2013

ELS CLAUS A LA REIXA (gràcies Isidre)

Hi havia una vegada un nen que tenia molt mal geni. El seu pare li va regalar una caixa de claus i li va dir que cada vegada que perdés el control havia de clavar un clau a la part del darrera de la reixa . El primer dia, el nen havia clavat 37 claus a la reixa. Durant les properes setmanes, com que havia aprés a controlar la seva ràbia, la quantitat de claus va començar a disminuir diàriament. Va descobrir que era més fácil controlar el seu temperament que clavar claus a la reixa. Finalment va arribar el dia en que el nen no va perdre els estreps. Li va explicar al pare i aquest li va sugerir que per cada dia que es pogués controlar tragués un clau Els dies van passar i el nen finalment li va poder explicar al seu pare que havia tret tots els claus. El pare va agafar al seu fill de la ma i el va portar fins la reixa. Li va dir: "Has fet be, fill meu, però mira els forats a la reixa. La reixa mai tornarà a ser la mateixa. Quan dius coses amb ràbia, deixen una cicatriu igual que aquesta. Li pots clavar una ganivet a un home i després treure'l. Però no és important quantes vegades li demanis perdó, la ferida sempre quedarà allà. Una ferida verbal és tan nociva com una física. Recorda que els amics són joies molt escasses. Et fan riure i t'animen perquè progressis; t'escolten, comparteixen paraules d'estima i sempre volen obrir-nos el seu cor.