domingo, 8 de mayo de 2011

Una carta de George Carlin

La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis més alts i temperaments més reduïts,
carreteres més amples i punts de vista més estrets.
Gastem més però tenim menys, comprem mes però gaudim menys.
Tenim cases més grans i famílies més petites,majors comoditats i menys temps.
Tenim més graus acadèmics però menys sentit comú, major coneixement però menor capacitat de judici, més experts però més problemes,
millor medicina però menor benestar.
Bevem massa, fumem massa, malgastem massa, riem molt poc, manegem molt ràpid, ens enfadem massa,
ens desvetllem massa, ens llevem cansats, llegim molt poc, veiem massa televisió i preguem molt poques vegades.
Hem multiplicat les nostres possessions però reduït els nostres valors.
Parlem massa, estimem massa poc i odiem molt freqüentment.
Hem après a guanyar-nos la vida, però no a viure.
Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostres anys.
Hem aconseguit anar i tornar de la lluna, però se'ns dificulta creuar el carrer per onèixer un nou veí.
Conquerim l'espai exterior, però no l'interior.
Hem fet grans coses, però no per això millors.
Hem netejat l'aire, però contaminem la nostra ànima.
Conquerim l'àtom, però no els nostres prejudicis.
Escrivim mes però aprenem menys.
Planegem més però aconseguim menys.
Hem après a córrer, però no a esperar.
Produïm ordinadors que poden processar més informació i difondre-la, però ens comuniquem cada vegada menys i menys.
Aquests són temps de menjars ràpids i digestió lenta, d'homes de gran talla i curt de caràcter, d'enormes guanys econòmics i relacions humanes superficials.
Avui en dia hi ha dos ingressos però més divorcis, cases més luxoses però llars trencats.
Són temps de viatges ràpids, bolquers d’un sol ús, moral descartable, llits d'una nit, cossos obesos i píndoles que fan tot, des alegrar i apaivagar, fins a matar.
Són temps en que hi ha molt a l'aparador i molt poc al celler.
Temps en què la tecnologia pot fer-te arribar aquesta carta, i en que tu pots triar compartir aquestes reflexions o simplement esborrar-les.
Recordeu-vos de passar algun temps amb els teus éssers estimats perquè ells no seran aquí sempre.
Recordeu-vos de ser amable amb qui ara t’admira, perquè aquesta personeta creixerà molt aviat i s'allunyarà de tu.
Recordeu-vos d'abraçar a qui tens a prop perquè aquest és l'únic tresor que pots donar
amb el cor, sense que et costi ni un cèntim.
Recordeu-vos de dir t'estimo a la teva parella i als teus éssers estimats, però sobretot digues-ho sincerament.
Un petó i una abraçada poden reparar una ferida quan es donen amb tota l'ànima.
Donat temps per estimar i per conversar, i comparteix les teves més preuades idees.
I sempre recorda: La vida no es mesura pel nombre de vegades que prenem alè, sinó pels extraordinaris moments que ens el treuen.
George Carlin.