lunes, 6 de septiembre de 2010

SAVIESA DELS AVANTPASSATS

Tan sols es tiren pedres contra l’arbre que dóna fruït.

No conec cap altre signe de superioritat que la bondat

El passat ha fujit, el que esperes és absent, però el present és teu.

Abans de jutjar una persona, camina tres llunes amb els seus mocasins.

Qui tem patir, pateix de temença.

No hi ha metge per a la por, però sí remei: estimar.

Excava el pou ans que tinguis set.

La paciència és un arbre d’ arrel amarga però de fruïts molt dolços.

Aquell el somriure de qui l’ompla de vellesa és bo; aquell el somriure de qui el desfigura és dolent.

Qui no compren una mirada, tampoc comprendrà una llarga explicació.

Amb una mentira es sol anar molt lluny, però sensa cap esperança de tornar-ne.

La lluna i l’amor, quan no creixen, mengüen.

El Gran Arquitecte de l’Univers va fer l’ésser humà amb dues orelles i una boca; per que escolti el doble del que parla.

Si allò que vas a dir no és més bonic que el silenci: no ho diguis.

Mai es desvia hom tant lluny com quan creu conéixer el camí.

La crueltat és la força dels cobards.

No hi ha arbre que el vent no hagi sacsejat

No t’oblidis mai de que el primer petó no es dóna amb la boca, sinó amb els ulls.

Les petjades de les persones que caminaren juntes, mai s’esborren

Dels Xinessos vaig aprendre el secret per a la llarga vida: menjar la mitat, caminar el doble i somriure el triple